La metamorfosi del cos i la batalla de la identitat a The Substance, A Different Man i Body Odyssey

El Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges ha arrancat la seva 57a edició amb una explosió de cossos escindits en perillosos doppelgängers. The Substance ha estat la gran estrena del certamen, amb una línia temàtica molt present al festival: la del cos en metamorfosi i el seu doble.

I és aquest afany de perfecció i falta d’acceptació el que veiem a A Different Man (Aaron Schimberg) i Body Odyssey (Grazia Tricarico). En ambdues, els seus protagonistes s’enfronten a dobles que els porten fins al límit. A Different Man ens presenta l’Edward (Sebastian Stan), un aspirant a actor que pateix neurofibromatosi i se sotmet a un tractament que li canvia la cara. El nou Edward renuncia a la seva identitat i es converteix en un triomfador dels negocis, però tot canvia quan es retroba amb un antic amor que ha escrit una obra inspirada en el seu jo anterior. La inclusió d’un actor que té la mateixa malaltia que el protagonista havia patit li fa obsessionar-se amb tot el que podria haver fet en el passat i que mai es va atrevir. L’Edward també competeix contra si mateix, però no en termes d’estàndards físics sinó de validació i acceptació internes. Perquè la seva aparença ha canviat, però el seu interior segueix igual i és el primer a no acceptar-se tal com és. 

Body Odyssey se centra en el món del culturisme per mostrar-nos la transformació de la Mona (Jacqueline “Jay” Fuchs), una aspirant a Miss Body Universe que s’obsessiona amb el diàleg que estableix amb el seu propi cos. L’acció de la història es desenvolupa en un espai atemporal que recorda Crimes of The Future (2022) de David Cronenberg. Tot i ser una obra irregular, funciona quan escenifica la crisi nerviosa de la seva protagonista i quan retrata el seu cos de manera gairebé abstracta.