Inspirada en un cas real, el terror psicològic i la crítica social s’entrellacen en Adabana, una història on l’assassinat d’una jove revela el fosc rerefons de l’assetjament i la violència sexual al Japó

El terror habita sota la nostra pell. Darrere de cada somriure, gemec i carícia es reprodueixen aquests encenalls que deixen la pell de gallina. Un assassinat amaga també plaer, mentides i promeses. Adabana (Districte Manga), de l’autora japonesa NON, juga amb aquest trencaclosques humà. Amb la confessió de l’assassinat de Mako Igarashi, esquarterada i repartida a trossos. Aviat es descobreix que la claredat es converteix en boira. Aquesta és una història que pretén entendre un perquè compromès per les circumstàncies. Les de Mizuki Aikawa, la seva millor amiga, qui es va lliurar a la policía.

Mizuki Aikawa, estudiant d’institut, s’entrega a la policia i confessa l’assassinat de Mako, la seva millor amiga. Distrito Manga

La violació i l’assetjament sistèmic a noies joves és un sever problema al Japó. Adabana neix precisament d’un cas real, un brutal assassinat en Okegawa en la prefectura de Saitama l’any 1999. Aquest cas va marcar l’abans i el després respecte a la desnaturalització de l’assetjament a dones. Una noia de 21 anys va ser assassinada per tres homes, la seva exparella, el germà d’aquest i un amic. En Adabana el terror que viuen algunes dones amb els seus assetjadors és primordial per a entendre les raons. Segons dades de la policia nipona, el 87% dels casos són dones, la immensa majoria joves i gairebé la meitat dels casos per cònjuges i exparelles. Com Mako, qui es va quedar sense opcions amb el seu particular stalker.

Després de Okegawa, la legislació és revisionada per a intensificar les conseqüències, no obstant això, segons explica Megumi Okano a la BBC, “quedarà impune”. “Aquell home podrà continuar la seva vida lliure i fàcil. Va ser dolorós per a mi”, lamenta Megumi, qui va ser victima de violació.

Adabana i l’impunitat del violador

Al Japó, els violadors solen sortir impunes. La legislació els beneficia. Després d’un al·luvió de casos de violència sexual, Japó va rectificar i, l’any passat, va pujar l’edat de consentiment. Dels 13 anys als 16 anys. Ho repetiré, 13 anys… Aquesta dada, així com l’exuberant xifra que presenta l’Agència Nacional de Policia nipona de gairebé 1.000 casos de violència física, sexual i assetjament, és important per a contextualitzar Adabana. Si bé és cert que aquest manga explora principalment l’assassinat de Mako, les raons i causes que porten a això són igual de rellevants.

“Guanyar diners és fàcil…”, li confessa Mako a Mizuki amb sinistra serietat. L’artista NON pretén denunciar aquesta lamentable situació en Adabana, un thriller d’assassinats que situa l’acció amb Mako i Mizuki, amigues inseparables. Aquesta història conserva molt del thriller clàssic i policíac però amb molta més preocupació per la psicologia dels personatges. Aquí no es tracta de descobrir el qui sinó els perquès. Com més realista és aquesta trama més terrorífiques resulten algunes escenes, i Adabana juga amb aquestes sensacions amb premeditació.

Amb vinyetes rectangulars i ordenades, així com una composició escènica clàssica, l’estil artístic del manga vol que no perdis de vista ni un detall. NON, al llarg de la seva trajectòria, ha fet una dura crítica davant la intolerable situació dels stalkers al Japó. Ha reivindicat en totes les seves anteriors obres, Delivery Cinderella (Shueisha, 2010), Hare-Kon. (Kodansha, 2014) i Pole Star (Shueisha, 2024), les quals va escriure des de la ràbia i la reflexió. Des de la seva patida perspectiva.

Adabana és un avís. Això encara no s’ha resolt. El passat 6 de setembre un soldat estatunidenc de vint anys va violar a una menor d’edat, aquest seria el tercer cas atribuït únicament a militars. La resta d’abusos sexuals ni s’arriben a denunciar, no es comptabilitzen. Només hi ha dades si aquesta violació acaba en assassinat, com en aquest dolorós manga. Dolorós, per ser massa real.