El mangaka Shiro Kuroi debuta amb Leviatán, un manga que combina horror i ciència-ficció i colpeja per recordar el pitjor de la condició humana
La crueltat és un dels pilars de la condició humana. Malgrat que també ho pot ser la bondat i la justícia. Leviatán (Distrito Manga) del mangaka japonès Shiro Kuroi pretén precisament explorar això. L’odi i la violència, no una de gratuïta, sinó una de necessària que sorgeix en les situacions més extremes, com un accident en un creuer espacial que deixa 48 hores d’aire i una única càpsula de crioson per als escolars supervivents.
Portades dels tres volums de «Leviatán» de l’artista japonès Shiro Kurio, editat a Espanya per Distrito Manga.
“Aquesta història us pot semblar cruel i dura, però el meu objectiu no és tant descriure un món de violència, sinó imaginar la reacció de la gent en una situació extrema”, assegura Kuroi. Quan l’equip de salvament troba Leviatán també descobreix una muntanya de cossos. Una tomba de formigó brutalista i soviètica.
Kazuma Ichinose és el noi protagonista, un jove que a més escriu el diari que guia l’argument. Aquest serveix com a quadern de bitàcola per als exploradors espacials que troben el creuer. El manuscrit narra als exploradors el que va succeir en el Leviatán durant les 48 hores que va durar l’oxigen després de l’accident. “Per si no sobrevisc…”, escriu el noi. Aquest jove pateix en tot moment la paranoia i la ràbia de qui sembla tenir la responsabilitat moral d’explicar la veritat. O intentar-ho. “Tenim dos dies i un assassí entre nosaltres”, la premissa promet una batalla i una crueltat que desafia la condició humana. Encara que potser simplement la reafirma.
L’accident al «Leviatán» deixa només un grup d’estudiants com a supervivents. En arribar el grup de rescat, anys després es troben les restes d’una matança.
La serietat i el dramatisme es remarquen amb un estil de dibuix que, sobretot a partir del segon volum, l’artista Shiro Kuroi ha experimentat i reforçat amb tècniques, com el crosshatching, la qual dona volum i ombres mitjançant línies creuades. Fins i tot, la serietat d’algunes escenes es destaca amb primers plans hiperrealistes que denoten una tensió encara més gran en una història que ja en té prou. Es tracta d’una història de ciència-ficció, però també fa simbiosi amb el terror.
El mangaka tenia molt clar el seu objectiu, ser crític amb el pitjor de l’ésser humà. Comprovar que un grup de nens també pot convertir-se en un monstre per salvar la vida. Aquest manga, de fet, pretén ser una mena d’experiment. Simula una de les grans ombres de la història japonesa, les tortures de l’Escamot 731 durant la Segona Guerra Mundial. El grup va creuar qualsevol límit moral i va lapidar els drets humans de milers de ciutadans i soldats no japonesos practicant horribles proves, viviseccions i investigacions d’armes biològiques.
Fins a deu mil persones, entre civils i militars, d’origen xinès, coreà, mongol i rus, van ser sotmeses a experiments realitzats per l’Escamot 731. A més de presoners de guerra nord-americans i europeus, que van perdre la vida a mans de les tortures d’aquesta unitat.
“Espero que ho hagis pogut apreciar, espero que malgrat les escenes violentes i sangonoses t’hagi agradat. Ni en somnis m’hauria imaginat tan bona acollida”, confessa il·lusionat el mangaka. L’èxit a Espanya d’aquests volums ha portat a una edició completa de Distrito Manga que inclou una caixa a mida amb els laterals decorats. El creuer accidentat i, a l’altre costat, l’únic supervivent dins de la càpsula de crioson.
Leviatán és el particular Escamot 731 del mangaka Shiro Kuroi.
Les escenes dels exploradors tenen un punt de thriller sobrenatural, de qui explora les instal·lacions buides d’una gran tomba de formigó espacial, odi i mort. Un espai buit que mossega la por al que és desconegut.
Fotografia aèria del complex de l’Escamot 731.
Arran l’accident al «Leviatán» el grup d’estudiants intenta desesperadament trobar l’única càpsula de crioson de la nau i salvar la vida. Alguns decideixen assassinar i violar a altres companys.
Leviatán com a crítica social
—Si us plau, mata’m ja.
—Així mateix, em sentia jo.
Aquesta és una segona part de subterfugis i desconfiança, d’enganys i de massa disbarats. De la depravació més absoluta d’uns adolescents disposats a matar-se per viure un dia més. “Us ha caigut la màscara i se us veu tota la merda”, diu una jove a qui estan disposats a violar. Total, tots moriran. Alguns resisteixen, altres es rendeixen i altres lluiten per una esperança buida. “En créixer ens hem convertit en persones egoistes i malvades. Si haguéssim continuat sent aquells nens innocents…”, lamenta una de les estudiants.
Sobretot, remarca un concepte indispensable, la bondat genuïna. “En una situació com aquesta l’únic que espera a les bones persones com ell és la mort”, explica el protagonista.
Shiro Kurio i la seva potencial ment homicida
En aquest tercer volum, la paranoia torna a justificar que tota raó és vàlida per justificar un crim. Negar que tenies una altra opció és la manera més humana d’acceptar que has comès un greu error. S’exploren qüestions com la salut mental o la bogeria, per després tornar-les embolicades amb un llaç perquè el mateix lector tampoc estigui segur del que és real. Quan ho descobreix, és molt pitjor del que s’havia imaginat. Juga amb la desconfiança d’un mateix.
Leviatán sens dubte és una obra imprescindible per a qualsevol amant del manga o la ciència-ficció. “Vull continuar sent humà”, és la millor sentència que fa un dels nois. També és la millor definició per a un títol que de vegades es nega a ser cruel. Des del principi de la història es menciona una situació que, com Ray Bradbury a Fahrenheit 451, no vol copejar-te la barbeta fins al final. Leviatán és un magnífic exercici crític per comprendre el terrible de l’ésser humà quan decideix deixar de ser-ho.
0 Comments