L’il·lustrador argentí Lucas Nine adapta l’emblemàtica obra de terror de Mariana Enríquez, “Las cosas que perdimos en el fuego”, en un còmic que enalteix el millor del terror quotidià.

Un dibuix brut, malmès i abandonat acarona les pàgines de l’adaptació gràfica, orquestrada per l’il·lustrador Lucas Nine, de Las cosas que perdimos en el fuego (Salamandra Graphics) de l’autora argentina, Mariana Enríquez. Sens dubte, es tracta d’un encert de novel·la gràfica d’acord amb l’estil propi de l’experta del terror quotidià. Barreja un dibuix deformat amb un de realista i net. Reforça la idea que aquests relats tan terroríficament quotidians puguin, al capdavall, gaudir d’una certa realitat.

El dibuix sembla més fabricat que no traçat, en una mena de collage amb fotografies i persones impossibles. Els rostres no es ressalten, no són recognoscibles. No cal detallar-los, la majoria es converteix en una massa argentina, la gentada sense identitat. En canvi, la ciutat respira. Els edificis són construccions detallades amb cura, fan una crida de classe. “Els temples d’antics déus”, així descriu Enríquez els edificis del barri de la Constitució, habitat ara per delinqüents i “zurdos”. El cert és que Nine retrata amb afecte Buenos Aires, demostrant el seu propi origen amb pessimisme. Un veu la ciutat, tal com compadeix la seva gent. Els seus contes no són reals i, tanmateix, els veus possibles als carrers de Buenos Aires.