Pàgina principal » Articles » Ressenyes » Mariana Enríquez i els seus desagradables contes gràfics

Mariana Enríquez i els seus desagradables contes gràfics

Per | set. 10, 2024 | 0 Comentaris

L’il·lustrador argentí Lucas Nine adapta l’emblemàtica obra de terror de Mariana Enríquez, “Las cosas que perdimos en el fuego”, en un còmic que enalteix el millor del terror quotidià.

Un dibuix brut, malmès i abandonat acarona les pàgines de l’adaptació gràfica, orquestrada per l’il·lustrador Lucas Nine, de Las cosas que perdimos en el fuego (Salamandra Graphics) de l’autora argentina, Mariana Enríquez. Sens dubte, es tracta d’un encert de novel·la gràfica d’acord amb l’estil propi de l’experta del terror quotidià. Barreja un dibuix deformat amb un de realista i net. Reforça la idea que aquests relats tan terroríficament quotidians puguin, al capdavall, gaudir d’una certa realitat.

El dibuix sembla més fabricat que no traçat, en una mena de collage amb fotografies i persones impossibles. Els rostres no es ressalten, no són recognoscibles. No cal detallar-los, la majoria es converteix en una massa argentina, la gentada sense identitat. En canvi, la ciutat respira. Els edificis són construccions detallades amb cura, fan una crida de classe. “Els temples d’antics déus”, així descriu Enríquez els edificis del barri de la Constitució, habitat ara per delinqüents i “zurdos”. El cert és que Nine retrata amb afecte Buenos Aires, demostrant el seu propi origen amb pessimisme. Un veu la ciutat, tal com compadeix la seva gent. Els seus contes no són reals i, tanmateix, els veus possibles als carrers de Buenos Aires.

"Las cosas que perdimos en el fuego", adaptació gràfica dels relats de Mariana Enríquez
Primera pàgina de 'Las cosas que perdimos en el fuego'
'Las cosas que perdimos en el fuego', vinyetes del barri de la Constitució
'Las cosas que perdimos en el fuego', pagina sobre la delincuencia al barri de la Constitució

Primeres pàgines de “Las cosas que perdimos en el fuego”, corresponen al conte “El chico sucio”. 

Els diferents relats estan dividits amb destresa mitjançant un mapa dels carrers de la capital argentina, mostrant els llocs on transcorre l’acció en grans punts cremats en el paper. Gairebé com si abans de començar et confessés el final del conte, ja que remet a tot allò que vam perdre al foc.

Les falses fotografies semblen ser fabricades amb la tècnica de la rotoscòpia, pròpia de l’antiga animació de calcar sobre fotografies reals. En aquest cas, juga perquè el dibuix sigui més versàtil.

Sens dubte, l’adaptació gràfica dels contes de Mariana Enríquez és un encert. Aquest còmic fa l’efecte desitjat. En ambdós sentits. Tant per atreure nous lectors mitjançant la seva adaptació gràfica com per satisfer els de sempre amb noves maneres d’imaginar els macabres contes d’Enríquez. “Las cosas que perdimos en el fuego” té tot el necessari per castigar el lector amb el quotidià. I el dibuix de Nine, encara que de vegades es fa confús, realça aquest prisma desagradable. Fa els relats i els seus rostres, fins i tot, més inquietants.

'Las cosas que perdimos en el fuego', el reltat de El chico sucio 1
'Las cosas que perdimos en el fuego', el reltat de El chico sucio 2
'Las cosas que perdimos en el fuego', el reltat de El chico sucio 3
<a href="https://www.quimeric.com/author/iker-mons/" target="_self">Iker Mons</a>

Iker Mons

Periodista cultural en diverses ràdios nacionals i locals, com ara Ràdio 4 (RNE) o Ràdio Sabadell, i a la revista digital Zona Negativa. Actualment, és productor i locutor al Quimèric.

0 Comments

Envia el teu comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

eighteen + sixteen =

Artícles relacionats

Tank Chair, l’assassí motoritzat

Tank Chair, l’assassí motoritzat

Tank Chair és un manga amb estètica ciberpunk d’acció i ciència-ficció de Manabu Yashiro, una història que segueix un assassí en cadira de rodes i en estat vegetatiu que desperta davant l’instint assassí dels altres. Una aposta ridícula, però igualment original.

La Regència de seda i escates

La Regència de seda i escates

“Entre dos finales” de l’autora Raquel Arbeteta és un romanç juvenil d’època amb màgia i dracs en ple període de la Regència a l’Anglaterra de 1811.

Share This