Pàgines del primer volum de Tank Chair, amb diferents escenes d’acció. A l’esquerra, la germana petita Shizuka i, a la dreta, el protagonista, Nagi, en cadira de rodes. Panini Còmics

La germana del protagonista, Shizuka, se sentia culpable per causar de manera indirecta l’estat del seu germà. No obstant això, Shizuka va descobrir que el seu germà recuperava la consciència si sentia l’instint assassí d’algú contra ell, misteri que va resoldre bufetejant el seu germà per matar un mosquit. La premissa sens dubte és peculiar, però funciona i es resol bé. I, a més, crida l’atenció com s’entrellacen la família i l’entorn caòtic d’aquest lloc fictici. La rehabilitació d’en Nagi exigeix matar indiscriminadament altres assassins experimentats i alimentar-se així de la seva set de sang, en una mena de neteja antiheroica d’aquest protagonista. Tank Chair és una màquina de matar, fins que es queda sense energia i torna a ser un ficus en cadira de rodes.

La conceptualització del manga és estranya, però resulta atractiva i distintiva. Com a novetat del mes de maig, Tank Chair presenta una trama rebuscada de desenfrenament sense igual. Es tracta de la tercera obra de Yashiro com a professional; Murahagane i Natsu to Mikoshi to Kyoudai van ser les seves primeres aportacions a la ciència-ficció més bizarra. Amb ja experiència en aquest camp, Tank Chair es va estrenar al Japó l’any 2022 inicialment a la revista Shonen Sirius de l’editorial Kodansha.

Pàgines del primer volum de Tank Chair, on apareixen diferents malvats de la trama. Panini Còmics

Manabu Yashiro explica el seu procés creatiu amb seguretat, defensant una idea per se ridícula. El millor assassí del país relegat a una cadira de rodes motoritzada i amb fulles és igualment millor que qualsevol altre assassí experimentat. És com si Simone Biles lesionada dels dos genolls guanyés igualment quatre medalles d’or als Jocs Olímpics. Aquesta aposta sagnant fa un gir complet per oferir alguna cosa que no sabíem que necessitàvem.

El dibuix té una clara tradició japonesa, amb aquesta estètica ciberpunk de la ciutat, així com de la vestimenta dels vilans i de l’armadura de Nagi, la qual barreja les plaques de la protecció samurai amb l’estil punk americà. La construcció del món és digna d’una ullada més profunda per la seva crítica social en un sistema que sembla dependre dels assassins i el crim. Juga amb mutacions genètiques, transhumanisme i robòtica avançada. És d’un to distòpic molt interessant i d’una acció tan vertiginosa que promet entreteniment en aquest format tan accessible. Sens dubte, és un manga que dona molt més del que ofereix a simple vista.