Norma Editorial publica “El arte de Pepe González”, un llibre il·lustrat que recupera tota la trajectòria de l’autor barceloní

El arte de Pepe González (Norma Editorial) pretén ser un càlid homenatge en forma de llibre d’art a l’obra i trajectòria artística del historietista. Aquest tom únic conté un ampli i cuidat repartiment dels seus dibuixos ordenats cronològicament, des dels seus inicis fins que va morir en 2009. Les pàgines que ho componen inclou planxes de còmic, il·lustracions de tota mena, retrats i encàrrecs i fins i tot esbossos originals de l’autor. Rafael Matínez, president i fundador de Norma Editorial, va voler fer aquesta declaració d’amor a qui va ser un bon amic.

Obra inédita de Pepe González.

Un homenatge a la vida i obra de Pepe González

Nascut l’any 1939, Pepe González va ser un dels dibuixants espanyols més reconeguts dins i fora de les nostres fronteres. Si bé va ser una autèntica superestrella dels còmics, també va treballar per a mig món a través de l’agència Seleccions Il·lustrades per al mercat espanyol, britànic i estatunidenc, fent lloc als següents autors de la seva generació. Fins i tot, Alemanya o Holanda se’l rifaven per a fer els seus còmics o portades. Va ser tot un estilista del gènere romàntic i va aconseguir la talla internacional amb l’heroïna Vampirella, la que va ser el seu debut en el gènere fantàstic.

“Caminaves pels magatzems de l’editorial i havies de trepitjar originals. Tinc dibuixos de Pepe que no he pogut netejar les taques de soles de sabates. No s’apreciaven els originals”, es resigna el president. Explica com tenien amuntegats retrats i il·lustracions en aquests magatzems de Seleccions Il·lustrades, així com altres editorials que en el seu moment també els van guardar igual.

El treball de recuperació per a la publicació de El arte de Pepe González li ha costat a l’editorial tres llargs anys. A més, d’una despesa que ha suposat superar els 20.000 euros, una xifra lluny de la qual destinen normalment en els seus còmics, que són uns 1.800 euros. “No guanyarem diners i ens és igual”, somriu el president. “Aquest és un homenatge”, justifica Luis Martínez, director editorial de Norma. “No pensem en aquest llibre en termes comercials, no volem oblidar-nos d’en Pepe”, diu.

Rafael Martínez subjectant el primer original de Pepe González, un retrat a color de Marilyn Monroe quan només tenia 14 anys.

Transcripció: «L.M: Hay una cosa que creo que Rafael no ha dicho. Esto surge iniciativa roja, porque esto no es un libro. Esto es un acto de amor, digamos, o sea, esto es un homenaje. Esto es un acto de amor y es un acto también de reparación. No se trata solo de darle a conocer, sino de no olvidarnos de nada. Yo tengo 38 años. Yo he llegado a Pepe a través de Vampirella. No solo eso, era mucho más que eso. Fue uno de los primeros españoles que desembarcó en Estados Unidos en aquellos años, como por ejemplo, Longar´´ón, de quien hemos hecho un libro, Friday Foster. Como comentaba antes, no creo que esto vaya dirigido a un público, porque no hemos pensado el libro en eso. No me lo hemos pensado en términos comerciales, lo hemos pensado en un homenaje. R.M: A un tío fantástico, una gran persona...» 

Vampirella va ser el seu estrellat internacional. Quan li van donar l’oportunitat de dibuixar a aquesta heroïna, es va emocionar. “Pepe González era l’alegria d’aquest estudi, malgrat que treballés a la seva casa. Treballava en la taula del menjador, en calçotets i batí. Treballava amb el que podia i com volia. Ell acceptava l’encàrrec sol si podia utilitzar la imaginació. Li agradava la historieta. I per a ell Vampirella va ser mannà”, narra Rafael Martínez.

Va ser obertament homosexual, una qüestió que en la seva època era perseguit. “Ho va sofrir amb enteresa. Nosaltres tractàvem a Pepe com un amic més, ens era igual que fos homosexual”, explica Rafael Martínez, president de Norma Editorial. Va ser considerat el millor retratista femení. “El seu treball mai ha estat igualat per ningú més”, confessa Martínez.

.Transcripció: «Pero Vampirella ya existia. Como los dibujantes no eran muy buenos tanto de Vampirella como Creepy, que eran los personajes estrella, pidieron muestras. Desde Barcelona, a todos los dibujantes les pedí muestras y cada uno  hicieron dos o tres páginas. Y a Pepe lo escogieron para hacer el personaje Vampirella. La Vampirella de Pepe superó de sobras a la adaptación los americanos. ¿Por qué? Porque para Pepe la figura femenina le salía de las manos. Pepe no necesitaba buscar fotos, ni poses, ni hacer sesiones de fotos como tantos dibujantes. Para hacer una pose, una contorsión de la chica, un besar a un tipo, girarla y que sea la misma chica -que eso es muy difícil, muy difícil-. Solamente los escogidos lo pueden hacer. Pepe empezó a hacer Vampirella y fue un éxito.»    

En 2009, va morir a causa d’un càncer. Ho van trobar en el rebedor de la seva casa, només. “Hauria d’haver-lo visitat o trucat”, lamenta el seu amic. “L’última etapa de la seva vida va ser molt dura”, contínua Rafael Martínez. Explica que per la malaltia es va desanimar moltíssim, va perdre la il·lusió i “es va cansar de viure”.

Transcripció: «Enfermó. Y entonces le daba miedo el médico. Le daba miedo que le tocasen. Se enfermó de codo. Nunca había tocado a nadie. Era virgen, como estuvo enfermo, no quería saber nada del mundo. Esperar a un médico en la sala de espera, que la gente le mirase… En esa época Pepe no fue al médico ni se cuidó. El cáncer le consumió. Lo que más echo de menos es no verle, no tocarle, no darle un beso. Perder a una persona cariños, cercana, fue injusto.»

El arte de Pepe González neix de la voluntat de mantenir el seu record. Passat l’estiu, la presentació de cara al públic d’aquest llibre d’art comptarà amb una exposició amb 20 il·lustracions i originals de l’historietista. Aquest acte s’organitzarà amb autors amics, els qui contaran anècdotes dels seus tejemanejes professionals, així com una barra on se serviran cubalibres. “Com li agradaven al nostre Pepe”, conclou.

Rafael Martínez mostrant un retrat de Marilyn Monroe de l’autor Pepe González.