Miguelanxo Prado presenta a Barcelona l’edició integral de ‘Presas fáciles’ que inclou la seva nova obra ‘Buitres’ sobre pederàstia i pornografia infantil

L’últim còmic de l’historietista gallec Miguelanxo Prado, Premi Nacional del Còmic en 2013 pel seu còmic Ardalén, presenta una edició integral de Presas fáciles, Hienas, publicada en 2016, i el seu nou còmic policíac sobre pederàstia, Presas fáciles, Buitres. Prado busca denunciar una situació dramàtica en la societat moderna amb unes xarxes socials i una tecnologia cada vegada més accessible per als menors.

“Vull que em proposin ficcions incòmodes que em facin replantejar el meu món”

Prado rescata als detectius Olga Tabares i Carlos Sotillo per a enfrontar-los a un altre cas de gran complexitat. En 2016, es va publicar ‘Hienas’ sobre una sèrie d’assassinats les víctimes dels quals estaven relacionats amb la banca. Ara, l’historietista recupera als inspectors en el seu nou relat ‘Buitres’, en què intentaran esclarir la mort d’una jove relacionada amb una fosca xarxa de pornografia. Totes dues històries vinculen la vulnerabilitat de dos grups socials a vegades desatesos per la societat.

Els buitres de Presas fáciles

A través d’un relat desagradable, Prado exposa una realitat. Incideix en la falsedat de les xarxes socials i els perills de confiar en desconeguts. Internet és un gran parany per als més petits, els voltors dels quals sempre volen una foto més. “Hi ha tisores perquè usin els nens a l’escola, dissenyades per a minimitzar el risc que es facin mal. Per què no pot haver-hi mòbils estrictament dissenyats per als adolescents?”, es qüestiona molest.

Transcripció: «La relación esfuerzo-resultados es seguramente uno de los campos más desesperante. Aquí está todo tan atomizado, tan fuera de canales. Que les obliga, la única vía que tienen de entrada es la participación. La mayor parte de las veces tienen que crearse perfiles y entrar en estos foros para intentar ir tirando del hilo. Más o menos lo trasladé a través de un par de diálogos que tiene el policía especialista. Les dice: “nosotros estamos aquí todos los días y es una sensación de impotencia”. Porque son horas y horas. Y el resultado siempre te parece pobre en comparación con el esfuerzo que haces. Me merecieron muchísimo de todo, respeto, reconocimiento… Me pareció un trabajo tan poco gratificante… Un bombero entra en un edificio en llamas y saca una persona. Sale contento de que ha salvado una vida, es un héroe. Y hace poco lo decía en la radio un policía especialista: “lo que te mueve es pensar que cada vez que consigues un resultado positivo has conseguido salvar a diez niños de esa red”. Solo de pensarlo ya dije: “ni lo puedo contra, ni lo puedo dibujar, ni soy capaz de hacer una historia con este material”.»

L’autor confessa que no ha estat un procés de recerca agradable. Prado reconeix que li provoca fascinació com està construïda la teranyina social i les motivacions dels delinqüents. En la seva cerca, els policies li van proporcionar detalls i assenyala que “no hi ha llibre d’instruccions” per a entendre la lògica d’un pederasta. “No vull saber res més!”, els va demanar el gallec. Era massa informació, massa casos reals. El terror es converteix en normalitat.

“Per a mi s’ha acabat. Jo mateix m’he tancat les portes. Tabares i Sotillo s’han acabat”, conclou. Necessita un canvi d’aires, diu.