La 61a Tercat d’Andorra va acollir la intel·ligència artificial com un dels reclams de la jornada. Concretament, els escriptors Elisabeth Zorita i Àlex Puig van moderar un debat sobre com fer un ús correcte de ChatGPT. Pot arribar a ser una eina molt útil a l’hora de crear mons. Puig va iniciar la xerrada defenent que la intel·ligència artificial no t’ha de fer la feina, però sí que resulta un estri multifacètic.

Transcripció: «No pots saber d’història, de física, de química… doncs de mecànica! Del que abans fèiem amb una biblioteca o amb llibres o amb documentals. I podria ser que tinguessis falles perquè mira, un no és físic teòric. Doncs ara, si ho fas servir com una eina, és això. O sigui, has de canviar un boli per una IA, llavors, és diferent. No t’ha de fer la feina. Pensem-hi.»

ChatGPT i els principis del worldbuilding

Podem utilitzar les intel·ligències artificials de la mateixa manera que utilitzaríem una enciclopèdia per documentar-nos, com una font de coneixement. Però comporta un perill. La intel·ligència artificial no és del tot fiable i no acompleix els dos principis bàsics del worldbuilding: la coherència i l’originalitat. Això es deu al fet que les intel·ligències artificials generatives no s’inventen mai el seu contingut, sinó que reformulen aquell que ja està dins la seva base de dades.

 Transcripció: «Per nosaltres, pensem que amb una creació de món, d’un món de fantasia o de ciència-ficció, sempre hi ha d’haver dos elements que s’han de conservar, que són la coherència i l’originalitat. No tingueu por, a agafar una idea i treballar fins que sigui la vostra idea. Potser comença amb un Romeo i Julieta. Quan acabes d’aquesta idea, al final serà una altra cosa que serà la teva original.»

La coherència no es pot garantir i l’originalitat és impossible, ja que s’estima que ChatGPT compta amb 175 bilions de paràmetres i rep fins a 10 milions de sol·licituds diàries. Els seus coneixements creixen, però sempre basarà les seves respostes amb contingut existent. Sobretot amb eines com ChatGPT 3.5, que no es connecta a Internet i els seus coneixements estan limitats temporalment a aquells continguts anteriors a l’any 2023. Haurem de ser nosaltres els qui afinem i detallem. A més, moltes vegades, les IA poden patir “al·lucinacions” a l’hora de generar una resposta. Aquest terme és el que utilitzen els experts quan la intel·ligència artificial respon amb informació no contrastada. Per tant, no es pot assegurar que la informació aportada sigui real o que estigui escrita correctament.

Open AI, els creadors de ChatGPT van reconèixer les limitacions de l’eina. “GPT-4 encara té moltes limitacions conegudes amb les quals estem treballant per abordar, com els prejudicis socials, les al·lucinacions i les indicacions contradictòries”, expliquen. Tanmateix, podem utilitzar les seves respostes com a punt de partida. Una de les maneres amb les quals es poden obtenir bons resultats és quan s’utilitza la intel·ligència artificial com si fos una font experta.

 Transcripció: «Però si volem anar una mica més al detall, hem de tenir en compte que la IA té un munt de coneixements i que si no li doneu les pautes correctes, anirà barrejant en funció del que ella considera oportuna. La recomanació és: comenceu sempre a la conversa (perquè és una conversa) amb “actua com un expert en” i li dono els detalls que jo vull que jo vulgui. Llavors actua amb un expert de creació de mons o actua amb un expert en física quàntica o actua amb un expert amb història medieval o amb matemàtiques o amb biologia…»

En ser una eina conversacional, segons Zorita, mai dona una resposta igual. Això sí, significa que, com passaria si estiguessim parlant amb una persona real, podem guiar-la fins que ens doni una resposta versemblant i que sigui del nostre gust. 

Transcripció: «I en el cas de creació de mons si tu li demanes, encara que li demanis: “Crea’m un planeta o un món amb aquestes característiques” et farà un planeta. I si li tornes amb les mateixes característiques, farà un altre. No et farà sempre el mateix planeta et farà un altre diferent, amb les mateixes característiques però diferent.»

ChatGPT Com a expert en Astrofísica

La IA és una eina per resoldre problemes. Problemes que apareixen a les nostres històries fantàstiques perquè, al cap i a la fi, no és possible tenir tots els coneixements científics necessaris per crear un món fictici des de zero. L’astrofísica seria una d’aquestes disciplines en les quals potser, com a escriptor, un no és expert.

 Transcripció: «I un planeta amb dos, amb dues llunes. Això què implica? Doncs jo, és clar, jo no soc físic, però em pot donar un cop de mà a veure les implicacions que tindria en aquest món que hi hagués dues llunes. I si a sobre són iguals? I a quina distància? I com que ell pot actuar com un físic, doncs les idees i els paràmetres. Consell: si teniu algun amic, algun conegut que és físic que després li faci un test perquè és una IA.»

Ara imaginem que aquestes llunes tenen la mateixa mida i estan tan a prop que orbiten entre si.

 Resposta de ChatGPT

• Col·lisions: Amb les llunes tan a prop l’una de l’altra, les forces de les marees gravitatòries serien enormes. Això podria conduir a col·lisions entre les dues llunes, especialment si les seves òrbites se superposen. Aquests impactes podrien desintegrar les llunes en fragments o potser fins i tot fusionar-les en una única lluna més gran.

• Radiació: Amb les llunes tan a prop l’una de l’altra, també podrien intercanviar partícules carregades, com protons i electrons, que podrien generar radiació en l’espai interplanetari proper. Això podria tenir implicacions per a la tecnologia espacial i la salut dels astronautes en missions tripulades.

Això sí, no podem estar segurs que les respostes són completament reals, caldria consultar amb un astrofísic de veritat per confirmar la informació que hem obtingut.

Per a crear mons tòxics, però científicament correctes

A part d’astrofísica, ChatGPT té altres coneixements. Zorita ens proposa més preguntes en altres ámbits.

 Transcripció: «Vull que me facis un aire que sigui tòxic. I llavors ell s’inventa una possible explicació de per què aquest aire és tòxic i llavors et va donant idees. Bàsicament, és com una pluja d’idees que en lloc de fer-ho tu amb el cafè, amb el teu amic, que potser en aquell moment no pot quedar amb tu, ho fas amb la màquina i et va donant tot d’idees que tu després has d’anar descartant o no. Igual t’agrada el que t’ha dit. De la mateixa manera que fas una pregunta oberta, pots dir en l’apartat de Geografia (dintre sempre d’aquest món inventat, que s’ha inventat el ChatGPT) del món aeri. D’acord, dius vale, doncs ara vull que creïs quatre regions totalment diferents amb o vull que creïs una flora específica per a aquest món que té un aire que és tòxic? O vull que facis una flora que migri d’illa en illa pels seus propis mitjans com si fos una raça?» 

Hem decidit posar a prova aquesta proposta de Zorita també. Li hem fet la següent pregunta, seguint la conversació del planeta amb dues llunes:  “Aquest planeta té un aire tòxic, pots justificar-me per què?”

• Radiació interplanetària: Si les llunes tenen alguna influència en el camp magnètic del planeta, podrien afectar la quantitat de radiació interplanetària que arriba a l’atmosfera. Això podria desencadenar reaccions químiques en l’atmosfera que produeixen compostos tòxics, contribuint així a la toxicitat de l’aire.

També l’hem posat a prova els seus coneixements de botànica amb la següent proposta: “Actua com a botànic i planteja’m una flora adaptada per aquest planeta”.

Un cataclisme amb cara i ulls

A poc a poc estem creant un món amb més detallat a partir de les respostes de la intel·ligència artificial. De fet, Zorita considera que el worldbuiling construeix lla personalitat a la història.

 Transcripció: «Però és el que diem sempre. El wordbuilding fa que la novel·la o el relat sembli més real. Doncs dius: “D’acord, jo vull que, com que jo ja sé que hi ha hagut un cataclisme doncs ajuda’m a veure perquè aquest cataclisme per què ha sigut.”»

A partir de l’exemple que va proposar l’escriptora, sobre com donar-li versemblança a un cataclisme, li hem preguntat a ChatGPT com podria haver sorgit dins del mateix món amb dues llunes i aire tòxic.

Podria ser un esdeveniment volcànic massiu desencadenat per l’activitat tectònica induïda per les forces de marea de les dues llunes. Aquest cataclisme tindria efectes significatius en l’atmosfera i en la vida en la superfície.

Les erupcions volcàniques produirien enormes columnes de cendres que s’elevarien a l’atmosfera, enfosquint el cel i bloquejant la llum solar. Això portaria a un refredament global i a l’alteració del clima, amb conseqüències devastadores per a la vida en la superfície, inclosa la pèrdua de collites, l’extinció d’espècies i la interrupció dels ecosistemes.

Tanmateix, en societat humana tecnològicament avançada, és possible moure artificialment una lluna? La resposta de ChatGPT ha sigut una dissertació ètica de les possibles conseqüències de fer-ho. De fet, ens ha contestat amb una altra pregunta: què fem amb la lluna?

És ètic manipular altres cossos celestes per als nostres propis fins? Tenim el dret d’interferir amb la naturalesa d’altres mons, fins i tot si creiem que és per al nostre benefici?

Si l’activitat volcànica està sent causada per la influència gravitacional d’una lluna, moure aquesta lluna podria, teòricament, alterar aquesta influència i potencialment reduir l’activitat volcànica. Tanmateix, això dependria de diversos factors, inclosa la naturalesa exacta de la relació entre les llunes i l’activitat volcànica, així com les possibles conseqüències de moure la lluna en termes d’estabilitat orbital i equilibri gravitacional del sistema planetari.

Així doncs, en un tres i no res hem creat un planeta amb un problema per a resoldre. Aquesta podria ser la primera guspira d’una història distòpica, steampunk o, fins i tot, de fantasia. Però recordeu que heu d’agafar tot el que us diu ChatGPT amb pinces. Al cap i a la fi, les seves respostes parteixen d’una base documental. Res és original. Es tracta d’una eina útil per documentar-se i planificar com seran els mons de les novel·les que escrivim, però no per crear. Queda la part complicada, inventar. El treball difícil no es pot atallar.