Una parella inusual, l’àngel Aziraphale i el dimoni Crowley, l’encarregada d’evitar l’apocalipsi a Good Omens

Imagineu que l’Apocalipsi s’apropa, en qui confiaríeu per salvar el planeta? Resaríeu als àngels? Aquesta és la situació que ens presenta Good Omens, una sèrie de televisió britànica d’Amazon Prime Video. Està basada en la novel·la de 1990 Bons Averanys, de Terry Pratchett —conegut principalment pel Discmón, la seva saga de novel·les infantils i juvenils— i Neil Gaiman —autor novel·les i comics com L’oceà al final del camí, Neverwhere. Sota Londres, Sandman, o Coraline, entre moltes altres—. Aquest últim va ser l’encarregat d’adaptar la novel·la a sèrie, que va ser estrenada el maig de 2019 protagonitzada per Michael Sheen i David Tennant, que interpreten els personatges d’Aziraphale i Crowley, un àngel i un dimoni destinats a la Terra des de l’inici dels temps.

La poma de Good Omens

La història comença quan els Quatre genets de l’Apocalipsi, Guerra, Fam, Pesta i Mort, són enviats a la Terra per desencadenar el judici final. Tanmateix, Aziraphale i Crowley, que s’han encarregat de vigilar els Cavallers durant tota l’eternitat, no estan gaire entusiasmats l’arribada del final del món. Els agrada massa viure a la terra! A més, després d’anys treballant junts, els dos personatges han desenvolupat una estranya amistat al llarg dels anys, i no estan disposats a deixar que s’acabi la vida al planeta.

“El curiós és que em pregunto si la poma no era la cosa correcta a fer. Un dimoni pot ficar-se en problemes reals, fent el que és correcte. És graciós si tots dos ens equivoquem, oi? Divertit si jo fes el bé i tu el mal, eh?” – Crowley

Per evitar l’Apocalipsi, Aziraphale i Crowley decideixen trobar l’Anticrist, el nen que ha de desencadenar el Judici Final. No obstant això, l’Anticrist ha estat criat per una família humana normal i corrent, i no té gens d’interès a acomplir el seu destí.

Gaiman sense Pratchett

Tot va començar amb una trucada:

Terry Pratchett: “Bé, crec que sé què passa després [de la història que m’has enviat]. Vols vendre-m’ho? O l’escrivim junts?”

Neil Gaiman: “L’escrivim junts” 

Neil Gaiman va ser el primer periodista a entrevistar a Terry Pratchett, i aquest moment va marcar l’inici d’una llarga amistat. “Recordo que ens fèiem riure molt l’un a l’altre. Rèiem de les mateixes coses. Ens vam fer amics. Va ser fàcil”, va explicar Neil Gaiman a la BBC.

El 1987 Gaiman va començar a escriure l’inici de William l’Anticrist, amb la idea de fer una novel·la de terror i humor i s’ho va enviar a alguns dels seus amics, un dels quals era Pratchett. I va ser un any després que va rebre la trucada del seu amic proposant-li el projecte conjunt. 

Pratchett va agafar les regnes i va afegir deu mil paraules més a l’esborrany de Gaiman. Aquest procés ple de llargues trucades i enviaments de disquets amb les noves addicions a la història, va tardar un any més a veure la llum. Nasqué Bons Averanys, llarga vida a l’Anticrist! 

Neil Gaiman va complir amb l’últim desig de Pratchett. L’adaptació de la sèrie és només l’excusa d’en Gaiman per honrar a un dels seus millors amics. Després de la mort de Pratchet, l’any 2015, Gaiman va dedicar dos anys a escriure els guions per l’adaptació televisiva. I mai se’n penedirà. “No podia renunciar a dos anys de la meva vida per fer això, així que no ho hauria fet si Terry no hagués mort i m’hagués donat això com la seva última petició […] el desig de Terry va superar a la resta de coses, així que ho estàvem fent per a ell”, conclou Gaiman.

Recepció del públic

I aquesta situació ha resultat ser una de les sèries més populars dels últims anys. Good Omens és una sèrie còmica i irreverent que explora els temes de la religió, la moral i el sentit de la vida. La sèrie ha destacat tant davant la crítica com pels espectadors gràcies a les actuacions de Sheen i Tennant. I pel guió de Neil Gaiman, que presenta una visió completament original que ens fa reflexionar sobre com vivim la nostra quotidianitat i cultura, però també afegint gags completament visuals en els moments més escaients.

I de fet és aquesta producció de qualitat, sense escatimar en efectes especials fets per Milk Visual Effects i una fotografia excel·lent, dirigida per Gavin Finney, el que li dona qualitat l’obra. I si això li afegim l’humor intel·ligent, però accessible de Pratchett fa que ens quedi clar perquè la sèrie ha tingut una segona temporada, que va més enllà dels continguts de l’obra original, amb una recepció igualment bona. Tan bona que ja estan treballant en una tercera entrega!

Tant el llibre com la sèrie són igual de bons

Si ens referim a la sèrie respecte a l’obra original, en general, la sèrie Good Omens és una adaptació molt fidel de la novel·la de Pratchett i Gaiman. Els guionistes han mantingut la trama, els personatges i el to de la novel·la, i han aconseguit capturar l’esperit de l’obra. De segur que a Terry Pratchett li hagués agradat la sèrie, però va tenir la mania d’anar-se’n abans. Tot el contingut que ha sigut modificat per Gaiman està molt ben incorporat i res no queda fora de la història. Per exemple, el viatge d’Aziraphale i Crowley a través del temps o el protagonisme que adquireix l’arcàngel Gabriel, que al llibre és més un personatge de pas. Ben mirat, aquesta última decisió de Gaiman va ser premeditada, ja que Gabriel seria protagonista a la segona temporada de la sèrie.

Trinitat apocalíptica

La primera temporada de Good Omens, ens explica tres històries simultàniament, i que acaben coincidint en diferents moments de la trama. I aquestes històries són protagonitzades per un elenc d’actors que representen perfectament: Michael Sheen i David Tennant. Els dos actors capturen a la perfecció la relació entre els dos personatges, que és una barreja d’humor, tensió i complicitat. Esperem que a la tercera temporada resolguin la seva situació.

Però tot i que ells han acabat sent la sensació de la sèrie, cal no oblidar la resta de personatges. Sam Taylor Black fa d’Adam, l’anticrist, que va acabar formant part d’una família qualsevol d’Anglaterra per un error que va cometre Crowley en néixer. La seva actuació com a anticrist i líder de la banda “The Them”. Black representa a la perfecció la frustració causada per ser fill del dimoni original, quan el que vol ell és tenir una vida tranquil·la amb la seva família i els seus amics a Tedfield.

L’altra parella inesperada de la sèrie són Anathema i Newton, interpretats per Adria Arjona i Jack Whitehall. Tots dos representen a una jove bruixa americana a la cerca de l’anticrist i Newton, un enginyer informàtic que no aconsegueix mai fer que els aparells electrònics funcionin i, per tal de sortir de casa es converteix en un caçador de bruixes. Aquesta narrativa és probablement la més fluixa de les tres que es presenten, però igualment els actors mostren molta química entre ells i formen una part important pel desencadenament de la història.

El fantàstic com a representació de la societat actual

Good Omens t’ho pregunta clarament. Què prefereixes, tardar mil anys (literalment) a resoldre un problema simple o fer-ho a la babalà, arriscant que surti malament? Aquesta és la màgia de Neil Gaiman i Terry Pratchett. Una combinació d’ordre i caos impregnat de burocràcia i barbàrie. L’al·legoria millor escrita de la nostra estranya societat.

Recordeu que ja teniu disponible el programa especial Terry Pratchett, a la web i a totes les plataformes de podcàsting.