Cada nou episodi del Quimèric comença amb un microconte narrat i escrit per Karen Madrid. Aquestes són les tres històries que ens han captivat al mes de desembre.

Microconte de l’1 de desembre 2023

Cada cop que em trec el casc, hi ha un daltabaix. Al contrari que al meu planeta, aquí la meva equipació és acceptada. De fet, n’he vist altres semblants. Armadures robustes de colors llampants, casc que només deixa entreveure els ulls per una fina ranura… Els autòctons ens aturen per fer-se fotografies amb nosaltres. Però és treure’m el casc i les mirades d’acceptació o de curiositat es converteixen en pànic. Poc que ho sabia, jo, que a la terra no hi havia persones amb antenes i tentacles sortint del cap!

Microconte del 15 de desembre 2023

La millor compra que he fet aquest any és una vareta. Ha estat el salt definitiu per fer realitat les meves fantasies més secretes. He convertit els meus cabells al color blau sense necessitat de decolorar-los, he aconseguit unes cames llargues i estilitzades, a conjunt amb els braços i les mans. I he engrandit els meus ulls de manera que, mirar-los, és garantia de donar-me tot el que et demani. També sona una música animosa i encomanadissa cada cop que entro a una habitació. L’únic que no m’ha aconseguit la vareta són diners. Però qui vol diners quan tens el menjar i les abraçades garantides a les portes dels salons? Qui no es conforma és perquè no vol.

Microconte del 29 de desembre 2023

“Tens 15 minuts per recollir les teves coses i deixar casa teva. Aquestes instal·lacions han estat reassignades a algú amb un estatus més adient”. 

Això és el que li va dir aquell home armat, amb actitud hostil i to autoritari. Però ella va dir: “No”. 

I li era igual emportar-se un tret al cap. Li era igual que tot s’acabés en aquell instant precís, en el que era el seu món: casa seva. Ho preferia a un futur amb aquelles normes de merda, governada per homes com aquell, amb els somnis amenaçats a embats de metralleta.

El que ella desconeixia és que aquell “no” seria l’inici de tota una onada de negatives, de mirades valentes i altives, de posats orgullosos de tota una generació.

Aquell “no” seria l’inici de la insurgència.